A Ciutadella de Menorca, dia 24 d’octubre de 2020, essent les 12,00 h. es procedeix la roda de premsa en què es dona a conèixer l’autoria i el text guanyador del XLV Premi Born de Teatre.

Abans de conèixer-la, voldríem mencionar la bona acollida de la campanya de micromecenatge “Crec en el Premi Born” en la qual enguany s’ha assolit la xifra de gairebé 5.700 euros. Volem agrair a totes les persones que hi ha contribuït la seva aportació per fer que el projecte cultural del Premi Born continuï endavant. Moltes gràcies.

Ara llegirem l’acta del jurat qualificador del XLV Premi Born de Teatre 2020, a càrrec de la Secretària del Premi, Neus Castellvell i Potau.

El JURAT de la present edició està format per: DENISE DUNCAN (actriu, productora, dramaturga i directora d’escena), LAURENT GALLARDO (professor d’estudis hispànics i catalans a la Universitat Grenoble Alps); JUAN VICENTE MARTÍNEZ (professor d’estudis anglesos a la Universitat de València i director de “Sagunt a Escena”); LAURA PONS , (actriu de teatre, cinema i televisió), i JOSEP SOLERVICENS (professor especialista en el Renaixement i el Barroc a la Universitat de Barcelona).

Els membres del jurat del Premi Born 2020 es reuniren amb la secretària del Premi Born, Neus Castellvell, en dues ocasions: el 26 de setembre i el dia 10 d’octubre per videoconferència.

LES OBRES FINALISTES DE LA CONVOCATÒRIA 2020 són:

Persèfone

El jurat en destaca el sentit de l’humor intel·ligent i fi i la capacitat de parlar de coses molt profundes amb un to lleuger sense caure, però, en la caricatura. L’obra integra la música dins del text per crear una opereta que recrea, en clau feminista, un mite portat al present i del qual es presenten les repercussions en el món actual.

El filo del mundo

Se’n valora que trenca amb el teatre de la peripècia i obre horitzons de lectura que canvien constantment. És una obra que recorda el teatre de l’amenaça de Pinter i també plena de referències cinematogràfiques de David Lynch i és una obra que presenta més preguntes que respostes. L’autor s’arrisca i cerca la complicitat de l’espectador en la creació de la història. En aquest text de ressons apocalíptics i pandèmics, hi trobem una bona dissecció de l’esperit de supervivència.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc

El jurat valora la llibertat de creació que permet el text: un monòleg a set veus en el qual el que no es diu és tan important com el que expressa, que és un repte per a l’actor que l’hagi d’interpretar i que planteja reptes interessants de com s’ha d’escenificar. Aquest homenatge al teatre de Pasolini i a

Tarantino és la representació de la misèria d’un desig no assumit: la bellesa del protagonista en revela la misèria.

Temps mort

Una obra que és una opció arriscada per l’eliminació de la trama, l’ambigüitat de les situacions i l’enigma sobre la identitat dels personatges en un seguit d’escenes interconnectades combinades de manera aleatòria. El jurat també en valora el bon domini lingüístic.

A continuació es comunica que, PER MAJORIA, el jurat ha elegit com a OBRA GUANYADORA DEL PREMI BORN 2019:

EL COS MÉS BONIC QUE S’HAURIA TROBAT MAI EN AQUEST LLOC

Tant per l’efecte hipnòtic capaç de crear imatges des d’un bon començament com per la declaració d’amor que fa a la vulnerabilitat de la bellesa.

Un cop oberta la plica en resulta ser l’autor JOSEP MARIA MIRÓ I COROMINA (Prats de Lluçanès, Catalunya, 1977)

JOSEP MARIA MIRÓ I COROMINA és llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona i en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves obres s’han traduït a una vintena de llengües i s’han estrenat a més de 30 països. També ha dirigit algunes de les seves obres i ha fet dramatúrgies i adaptacions teatrals. Combina l’escriptura amb la docència teatral en cursos, tallers i seminaris.

Guanyador per 3r cop del Premi Born, ja havia aconseguit el guardó el 2009 amb La dona que perdia tots els avions i amb El Principi d’Arquimedes el 2011, Miró és un autor prolífic amb més

d’una desena d’obres de teatre pròpies com, a part de les ja anomenades, L’habitació blanca (2020), Temps Salvatge (2017-18), Olvidémonos de ser turistas (2017), Cúbit (2016), Fum (2012)... Ha estrenat en països com Regne Unit, França, Suïssa, l’Argentina, Uruguai o els Estats Units, entre molts d’altres.

També és autor de dramatúrgies i adaptacions com L’amic retrobat de Fred Uhlman (2019), An aquell temps que ets animals parlaven d’un cicle de rondalles mallorquines (2019) o Neus Català, un cel de plom de Carme Martí (2015).

Ha dirigit tant obres pròpies (Gang Bang (obert fins a l’hora de l’Angelus), Estripar la terra, etc.) com obres d’autors com Lluïsa Cunillé o Jean Cocteau i té una trentena d’obres publicades en

diverses llengües com el grec, l’italià o el polonès, a més a més del basc i el gallec. Miró és la primera persona que guanya 3 vegades el Premi Born de teatre.